El Realisme pictòric, és un moviment que intenta plasmar objectivament la realitat. El realisme aconsegueix la màxima expressió a França,en la meitat del segle XIX. Pel que fa a les arts plàstiques, en general, només fa referència a una certa actitud de l’artista enfront de la realitat. L’objectiu del Realisme era aconseguir representar el món del moment d’una manera verídica, objectiva i imparcial. Per tant, el Realisme no pot idealitzar. Es manifestava en les caracteristiques següents:
única font d’inspiració és la realitat.
No admet cap tipus de bellesa preconcebuda.
L’única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l’artista no enbelleix la realitat.
L'artista intenta buscar la bellesa de cada esser o objecte
s’estableix una relació complexa entre el realisme i l’academicisme, pel fet que encara hi ha entre els dos una competència evident. Pero s'influeixen mutuament.
el realisme queda vinculat a les idees socialistes més o menys definides. Alguns, adopten una actitud absolutament compromesa amb els interessos del proletariat, participa en esdeveniments polítics del moment i fa un art combatiu. Altres, mantenen una postura més moderada, i endolceixen d’alguna forma la seva visió de la realitat. Els pintors realistes defensen una pintura sense argument, una captació simple de la realitat, en la qual lo fonamental és la forma en què es representa la imatge i el so, i no el seu desenvolupament narratiu.
La seva característica principal és la reflexió sobre la realitat, sense idealitzar ni la societat, ni la naturalesa, ni el passat, com ho havia fet el corrent del Romanticisme. Els artistes van deixar de banda els temes sobrenaturals i màgics.
El realisme sorgeix després de la revolució francesa de 1848. El desencant pels fracassos revolucionaris fa que l’art abandoni els temes polítics i es concentri en temes socials. Els artistes prenen consciència dels terribles problemes socials com el treball de nens i dones, els horaris excessius, els habitatges insalubres i consideren que han de denunciar aquestes xacres.
AUTORS
Jean-François Millet
La pobresa definirà la vida i l’obra de Millet. nicialment es va dedicar al retrat i la mitologia per començar a treballar més tard en la temàtica camperola amb influencia d'alguns artistes. Amb l’obra La garbelladora, amb tema de camperols pel qual, més tard, se li reconeixerà i admirarà. Volia cercar de la millor forma posible el naturalisme. Cap a la dècada dels seixanta, la seva pintura es centra en la visió d’un nou paisatge influït per Rousseau i realitzat amb pastís on es poden arribar a apreciar efectes gairebé impressionistes i caràcters del Simbolisme.
Gustave Courbet
Gustave Courbet és el màxim representant del Realisme francès. Representava escenes de la vida quotidiana, retrats, nus o paisatges. Courbet va participar obertament en la Revolució de 1848, guanyant-se la reputació d’artista perillós, tant per la seva actitud com per la seva pintura. Sempre va rebutjar la idealització de l’art . Estava en contra deles academies.
Honoré Daumier
Daumier serà considerat un dels màxims exponents del Realisme francès. Anys més tard es va iniciar com a litògraf i caricaturista gràcies a Ramelet, realitzant més de 4.000 litografies . Daumier executa les seves obres mitjançant masses de color, gairebé sense interessar-se pel dibuix, obrint el camí a impressionistes i expressionistes. Els seus temes preferits es relacionen amb la sàtira social i especialment amb la crítica al funcionariat de la justícia.
ESCULTURA
Jean Baptiste Carpeaux
Va estudiar a l’Escola de Belles Arts on va guanyar el premi de Roma de 1854.I el 1862 va guanyar el favor de la Cort, rebent nombrosos encàrrecs per a retrats de bust. Aquesta obra d’una gran deshinibició va causar sensació i va ser denunciada com immoral i va fer escriure molt sobre ella. Carpaux va ser l’escultor francès més destacat del seu temps i una figura molt influent. L’exuberant expressió dels sentiments i la vivacitat del modelatge van constituir una ruptura amb la tradició neoclàssica i un avançament de l’obra de Rodin.
Constantin Meunier
És un dels principals representants artístics del seu temps, a causa del realisme de la seva obra. Els assumptes relacionats amb la vida dels obrers ocupa la temàtica central de la seva obra.
Maria Benlliure
En poc temps experimenta un notable èxit com a escultor gràcies a Accident, una de les seves obres inicials més importants amb la que aconsegueix el segon premi de l’Exposició de Belles Arts de Madrid de 1884. També va desenvolupar escenes de tauromàquia i cartells per a celebracions. D’altra banda, va ocupar càrrecs públics i des de 1917 va ser director del Museu Nacional d’Art Modern.
miércoles, 23 de marzo de 2011
martes, 22 de marzo de 2011
jueves, 17 de marzo de 2011
Característiques generals ROMANTICISME.
Característiques romanticisme.
- Es un moviment cultural i polític que s'originà a Alemanya (S.XVIII).
- Reacció al racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme.
- Importància als sentiments
- Ruptura amb la tradició, l'ordre i la jerarquia dels valors cultuals impregnats.
- Busca la llibertat autentica
- Romanticisme es una manera de sentir i concebre la naturalesa , la vida i l'home.
- Es va estendre des de Alemanya, França, Espanya, Rússia, etc.
- Es una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la il·lustració i el neoclassicisme.
- La major importància del sentiment enfront la raó.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
- Apreciació de les coses personals, subjectives i individualisme absolut.
- Els ambients son nocturns i luctuosos, llocs sordics i ruinossos.
- Augmenta l'estudi de la literatura popular i de les literatures en les llengues regionals.
- Adquireix un llenguatge limitat i l'estil del neoclassicisme va donar entrada a un mon exotic i extravagant.
- Busca noves convinacions metriques i la flexivitat antigues.
- Exaltacio de l'instintu i dels sentiments amb la frase “ la bellesa es veritat”.
- Predominen els sentiments de :
- Tristesa
- malenconia
- amor
- solitut
- Cristal·litzen enyorança del passat.
- Desig de la llibertat del individu, passions.
- Subjectivisme i imposició dels sentiments sobre la raó.
jueves, 10 de marzo de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)